EL BANC DEL TEMPS I EL BANC DEL UNIVERS

En el banc el temps, les persones hi van acumulan hores fetes de la seva voluntad, els seus talents, les seves capacitats, la seva formació, les seves pasions. I l'abundancia del banc del temps es infinita. Peró hem de saber demanar el que necesitem, el que ens agradaría, el que volem.

En el banc  del Univers, l'abundancia també es infinita.....peró també hem de saber el que volem per poder demanar-ho. No podem demanar amor, amb pensaments de critica; ni tolerancia, amb voluntad de separació; no podem demanar una feina nova, si no creiem en la nostra capacitat de trobar-la; ni felicitat, si ens revolquem en les ofenses del pasat.

El banc del temps no té limits a lo que hi vulguis aportar, ni tampoc a lo que puguis demanar.

En el Banc del Univers tampoc! Es ilitimitat.......i pots aportar tot el que desitgis! i pots demanar tot el que t'ajudi a ser feliç!

Iris

SILENCI

“Sepas lo que sepas, guarda silencio. A nadie enseñarás nada más de aquello que sabe.Y si amplía su saber tomándolo de ti sin estar preparado, será un saber superficial en él y sin fondo. La sabiduría no se regala, se trabaja en el roce con la vida y el sacrificio cotidiano. A aquellos que debas decirles algo, la misma vida los pondrá parejos a tu camino, y andando, los enseñarás a andar.”

EL BANC DEL TEMPS

 

En un moment en que els bacs i les caixes estan perdent credibilitat, efectiu, clients, moviments, emergeix amb força un altre tipus d'intercanvi bancari; però en aquest banc no es deixen diners, ni s'acumulen riquesses materials, sinó que s'intercanvia temps: EL BANC DEL TEMPS.

Un lloc on no importa qui ets ni el que facis; quin es el teu ofici o la teva llengua, o el color de la teva pell. On tots donem i rebem l'únic que s'ens dona a tot esser humà i en la mateixa mida, encara que després cadascú, el distribueix segons el necessita, sap o vol: el temps.

El teu temps val igual que el meu; siguis perruquer, lampista o banquer.

Tots tenim i podem aportar alguna cosa als altres, a la societat; sempre hi ha alguna cosa que ens agradi fer, o ensenyar, o compartir. En el banc del temps podem dipositar els nostres talents o somnis, empolsats dins el calaix de les nostres esperances, les nostres habilitats, els nostres hobbys; a canvi, ens podem emportar el "mestratge" dels somnis i talents del altres, juntament amb la seva bona voluntat.

També podem aprendre coses divertides, interessants, útils, en els tallers que els mateixos socis del "banc" ofereixen cada setmana.

Compartir, aprendre a donar i a rebre, intercanviar; no solament el temps, coneixements, l.lusions, sinó també amistat, confiança, empatia.

El Banc del Temps on jo tinc dipositades les meves "riquesses", de Sta... Eugènia i S. Narcís, es diu "Banc del Temps del Pont del Dimoni"; però no os deixeu enganyar: os ben asseguro que a dins s'hi remenen una bona colla d'angelets!

EL PODER D'ESCOLLIR

Gracies a la Vida.......perque m'has donat el poder d'escollir; no puc triar el dia, però si el moment; perquè sempre es "ara"; no puc triar com, però si veure l'oportunitat amagada en la cantonada; no puc triar la persona, però si L'acceptació de la Presencia de l'altre; no puc triar la circumstancia, però si com viure-la i aprofitar-la; no puc triar L'absència d'adversitats, però si l'esperança de que tot passa; no puc triar un camí sense pedres, però si la fortalesa per apartar-las; no puc evitar la pèrdua dels que estimo, però sí perdurar en la memòria el nostre amor; no puc evitar les llàgrimes del que sent la trist-essa, però si regalar-li el meu somriure; Gracies a que m'has donat aquest Poder d'escollir, es que la meva Vida es Plena i apassionant, i màgica! Gracies al poder d'escollir, he conquerit la meva llibertat!

Iris.

EL AMOR VERDADERO

“El amor verdadero es una manifestación de Dios mismo, de su inmensidad, de su omnipotencia. Para alcanzar este amor, esta fuerza, esta vibración que domina la materia, debéis esforzaros en no intercambiar más que partículas de luz con el ser al que amáis. Cuando dos personas sienten mutuamente un amor muy elevado, se aman por su alma, por su espíritu, les basta con una mirada para maravillarse, extasiarse.

Se dice en la Ciencia iniciática que, en un futuro lejano, cuando un hombre y una mujer quieran engendrar un niño, simplemente se abrazarán, se mirarán como si quisieran darse el cielo, y sus pensamientos estarán tan concentrados, su amor será tan intenso, que un espíritu vendrá poco tiempo después a encarnarse en ellos: su cuerpo estará formado de partículas puras y luminosas que le darán sus padres con sus solas emanaciones. Se trata evidentemente de un futuro muy lejano. Pero esta evolución entra en los proyectos de la Inteligencia cósmica"

Omraam Mikhäel Aïvanhov

JOVENTUD APALLISADA

La joventut es L'època en que les persones es defineixen com individus. Es una etapa de rebel·lia, de búsqueda, d'experimentació, de relacions, de projectes, de somnis, daltabaixos emocionals en la recerca de la nostre pròpia personalitat. De naturalesa inconformista, de joves no ens val que les respostes a les nostres preguntes, a les nostres inquietuds sigui: "per que si". Volem saber perquè les coses son com son,  o perquè les persones les fem d'una forma o d'altre.

I als joves de València als han apallissat el dret D'expressar la seva disconformitat; els han tallat de cop la creença de que vivim en un mon on cada un pot aportar la seva opinió, reclamar el que es seu, sense ofendre a ningú i sense que ningú te pugui castigar per això.

De cop se han trobat estimbats contra la paret de la intolerància, de L'agressivitat, de la repressió de les llibertats mes elementals i no entenen res.

No poden comprendre com "els que estan al servei del ciutadà, i pagats per tots nosaltres", els han trencat el nas, la cara i L'ànima, quan ells es pensaven que aquesta societat la fem entre tots, escoltant-nos, ajudant-nos, siguen coherents amb les nostres idees, al temps que respectem les dels altres i compartim això que estem fent tots plegats: VIVINT!

Estimats joves de València i de tots llocs: no deixeu que os arranquin els vostres somnis, per molt que vulguin apallissar la vostre pell. Vosaltres sou els valents, i darrera de la seva covardia, només està instal·lada la seva por.

LO QUE QUIERO AHORA

Será porque tres de mis más queridos amigos se han enfrentado inesperadamente estas Navidades a enfermedades gravísimas. O porque, por suerte para mí, mi compañero es un hombre que no posee nada material pero tiene el corazón y la cabeza más sana que he conocido y cada día aprendo de él algo valioso. O tal vez porque, a estas alturas de mi existencia, he vivido ya las suficientes horas buenas y horas malas como para empezar a colocar las cosas en su sitio. Será, quizá, porque algún bendito ángel de la sabiduría ha pasado por aquí cerca y ha dejado llegar una bocanada de su aliento hasta mí. El caso es que tengo la sensación –al menos la sensación– de que empiezo a entender un poco de qué va esto llamado vida.
Casi nada de lo que creemos que es importante me lo parece. Ni el éxito, ni el poder, ni el dinero, más allá de lo imprescindible para vivir con dignidad. Paso de las coronas de laureles y de los halagos sucios. Igual que paso del fango de la envidia, de la maledicencia y el juicio ajeno. Aparto a los quejumbrosos y malhumorados, a los egoístas y ambiciosos que aspiran a reposar en tumbas llenas de honores y cuentas bancarias, sobre las que nadie derramará una sola lágrima en la que quepa una partícula minúscula de pena verdadera. Detesto los coches de lujo que ensucian el mundo, los abrigos de pieles arrancadas de un cuerpo tibio y palpitante, las joyas fabricadas sobre las penalidades de hombres esclavos que padecen en las minas de esmeraldas y de oro a cambio de un pedazo de pan.

Rechazo el cinismo de una sociedad que sólo piensa en su propio bienestar y se desentiende del malestar de los otros, a base del cual construye su derroche. Y a los malditos indiferentes que nunca se meten en líos. Señalo con el dedo a los hipócritas que depositan una moneda en las huchas de las misiones pero no comparten la mesa con un inmigrante. A los que te aplauden cuando eres reina y te abandonan cuando te salen pústulas. A los que creen que sólo es importante tener y exhibir en lugar de sentir, pensar y ser.

Y ahora, ahora, en este momento de mi vida, no quiero casi nada. Tan sólo la ternura de mi amor y la gloriosa compañía de mis amigos. Unas cuantas carcajadas y unas palabras de cariño antes de irme a la cama. El recuerdo dulce de mis muertos. Un par de árboles al otro lado de los cristales y un pedazo de cielo al que se asomen la luz y la noche. El mejor verso del mundo y la más hermosa de las músicas. Por lo demás, podría comer patatas cocidas y dormir en el suelo mientras mi conciencia esté tranquila.

También quiero, eso sí, mantener la libertad y el espíritu crítico por los que pago con gusto todo el precio que haya que pagar. Quiero toda la serenidad para sobrellevar el dolor y toda la alegría para disfrutar de lo bueno. Un instante de belleza a diario. Echar desesperadamente de menos a los que tengan que irse porque tuve la suerte de haberlos tenido a mi lado. No estar jamás de vuelta de nada. Seguir llorando cada vez que algo lo merezca, pero no quejarme de ninguna tontería. No convertirme nunca, nunca, en una mujer amargada, pase lo que pase. Y que el día en que me toque esfumarme, un puñadito de personas piensen que valió la pena que yo anduviera un rato por aquí. Sólo quiero eso.Casi nada. O todo.

Tags: LO QUE QUIERO AHORA CON ANGELES CASO

LA ALEGRIA Y LA FELICIDAD

La alegría y la felicidad no pueden ser fingidas, pero como toda gimnasia su práctica poco a poco puede transformarnos.
Nos dirán que las condiciones externas no son las adecuadas para estar alegre, pero nunca lo han estado en la historia de la humanidad.
La alegría y la felicidad genuinas son condiciones internas que se desarrollan desde el contacto con el alma.
Para el que las practica, son curativas, y limpian por dentro y por fuera de toda contaminación.
Podemos encontrar muchas razones para permanecer postrados, paralizados por el miedo, el temor, la tristeza.
Los medios de comunicación, las conversaciones robadoras de energía y sosiego, llaman a ello todos los días, y lo hacen con grandes titulares y vociferando.
Pero podemos también vivir emancipados, en otro plano, cumpliendo nuestras obligaciones y responsabilidades con ánimo liviano, con alegría, en paz.
Por eso el pensamiento de hoy, para que durante la brevedad de nuestras vidas contribuyamos alegría al mundo.

"Irradia felicidad y comprueba la diferencia que supone para tu vida y para la de los demás"

Universidad Espiritual Brahma Kumaris

DE PEUS A TERRA

Spanair a tancat, i molts passatgers es queden sense poder volar, tocant de peus a terra.

Igual que tantíssima gent en aquests moments en el planeta, que de sobta han hagut de d'aterrar

els seus somnis, per trepitjar un terra que es presenta lliscós, insegur i enfosquit.

Les famílies es queden sense ingressos; no es crea'n nous llocs de treball i es tanca'n serveis socials, a

l'Europa històrica i a la prepotent Nord-América, mentre els dirigents continuen de reunions i trobades, sense posar els peus a terra. Aixo els explotarà a la cara.

Perquè segueixen invertint en exèrcits i soldats, en coets espacials i avions, mentre la realitat social està deixant de somniar. I quan els somnis desapareixen i deixem de fer volar el cor i els pensaments, l'home s'acaba.

Estimats congèneres humans que dirigiu aquest planeta: nosaltres deixarem de somniar, però no deixaran de volar mai les nostres esperances; i un dia o altre os obligarem també, a tocar de peus a terra.

FER EL FÀCIL O EL DIFÍCIL

Fàcil és ocupar un lloc en l'agenda telefònica.

Difícil és ocupar el cor d'algú.

Fàcil és jutjar els errors d'altres.

Difícil és reconèixer els nostres propis errors.

Fàcil és parlar sense pensar.

Difícil és frenar la llengua.

Fàcil és ferir a qui ens estima.

Difícil és guarir aquesta ferida.

Fàcil és perdonar als altres.

Difícil és demanar perdó.

Fàcil és dictar regles.

Difícil és seguir-les.

Fàcil és somiar totes les nits.

Difícil és lluitar per un somni.

Fàcil és exhibir la victòria.

Difícil és assumir la derrota amb dignitat.

Fàcil és admirar una lluna plena.

Difícil és veure la seva altra cara.

Fàcil és ensopegar en una pedra.

Difícil és aixecar-te.

Fàcil és gaudir la vida cada dia.

Difícil és donar-li el veritable valor.

Difícil Fàcil és pregar totes les nits.

és trobar Déu en les coses petites.

Fàcil és prometre alguna cosa a algú.

Difícil és complir-aquesta promesa.

Fàcil és dir que estimem.

Difícil és demostrar cada dia.

Fàcil és criticar als altres.

Difícil és millorar un mateix.

Fàcil és cometre errors.

Difícil és aprendre d'ells.

Fàcil és plorar per l'amor perdut.

Difícil és cuidar per no perdre'l.

Fàcil és pensar en millorar.

Difícil és deixar de pensar-ho i realment fer-ho.

Fàcil és pensar malament d'altres.

Difícil és donar-los el benefici del dubte.

Fàcil és rebre.

Difícil és donar.

Fàcil és llegir aquest e-mail.

Difícil és viure fent el bé.