Spanair a tancat, i molts passatgers es queden sense poder volar, tocant de peus a terra.
Igual que tantíssima gent en aquests moments en el planeta, que de sobta han hagut de d'aterrar
els seus somnis, per trepitjar un terra que es presenta lliscós, insegur i enfosquit.
Les famílies es queden sense ingressos; no es crea'n nous llocs de treball i es tanca'n serveis socials, a
l'Europa històrica i a la prepotent Nord-América, mentre els dirigents continuen de reunions i trobades, sense posar els peus a terra. Aixo els explotarà a la cara.
Perquè segueixen invertint en exèrcits i soldats, en coets espacials i avions, mentre la realitat social està deixant de somniar. I quan els somnis desapareixen i deixem de fer volar el cor i els pensaments, l'home s'acaba.
Estimats congèneres humans que dirigiu aquest planeta: nosaltres deixarem de somniar, però no deixaran de volar mai les nostres esperances; i un dia o altre os obligarem també, a tocar de peus a terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada