BAIXAR-LO DE LA CREU

Baixar-lo de la creu, que ja no és temps de penitències sinó de perdons,

és temps de tambors, però de sons que reclamen un món nou, on l'esperança sigui la bandera, i els homes sense caputxa, a cara descoberta, expressin la seva voluntat de fer millor les coses.

Ja hi ha prou d'un patiment que dura dos mil anys i rememora el dolor cada setmana santa, quan el missatge d'Aquell Home que encara teniu clavat a la creu, va ser de llibertat, d'amor i d'esperança.

Baixar-lo de la creu de l'eterna foscor, perquè és temps d'alegria, d'agraïment, de començar a fer les coses d'una altra manera, de compartir, de millorar, de relacionar-nos amb la vida.

Ajudem a treure els claus d'aquells que se senten clavats en una vida sense feina, sense llar, o amb la soledat com llança clavada al seu cor. Netegem les ferides d'aquells que mai han sentit la calor d'una abraçada amiga.

Deixar-lo ia baixar, que està cansat de ser mirall del dolor i de la mort, de la tristesa i la desesperança.

Celebrem nous valors; omplim els nostres cors d'altres sons, no de silencis angoixants, sinó d'alegres cançons i explosions d'esperança!

Iris