CARTA AL REI

Carta al Rei
maria dolors sala lleal. vilablareix.
Estimat Rei!
Suposo que era així com començaven les cartes que t´enviaven els nens en aquell famós concurs d´Escriu una carta al rei. Nens plens d´innocència i bons sentiments que mai s´haurien imaginat que un dia sortiries en una fotografia amb una escopeta a la mà, i un elefant mort als peus.
Nens que encara creien que els reis porten corones perquè son màgics i fan moltes coses per fer feliços els seus súbdits. Nens que es pensen que els elefants són uns animals grossos, preciosos, graciosos amb la seva llarga trompa, que viuen sense perill a les selves llunyanes i encara salvatges.
I ara resulta que mentre molts dels teus súbdits no poden pagar la hipoteca de la casa de la seva família, o donar de sopar amb dignitat els seus fills cada dia, tu, el rei del teu país, te´n vas de vacances a gaudir cometent un acte que molts imaginàvem prohibit i penalitzat, per insensible i horrorós: la cacera i mort d´uns animals amenaçats des de fa anys pels caçadors furtius, a la recerca del seu lucre personal o el seu plaer desnaturalitzat.
No sé si et quedava gaire credibilitat amb tot el que hem vist de la teva família últimament. Però aquesta vegada no solament t´has trencat el maluc, de la qual cosa desitjo que et recuperis ràpidament, sinó que penso que t´ha caigut als peus, davant els nens i molts de nosaltres, la corona a terra.

BAIXAR-LO DE LA CREU

Baixar-lo de la creu, que ja no és temps de penitències sinó de perdons,

és temps de tambors, però de sons que reclamen un món nou, on l'esperança sigui la bandera, i els homes sense caputxa, a cara descoberta, expressin la seva voluntat de fer millor les coses.

Ja hi ha prou d'un patiment que dura dos mil anys i rememora el dolor cada setmana santa, quan el missatge d'Aquell Home que encara teniu clavat a la creu, va ser de llibertat, d'amor i d'esperança.

Baixar-lo de la creu de l'eterna foscor, perquè és temps d'alegria, d'agraïment, de començar a fer les coses d'una altra manera, de compartir, de millorar, de relacionar-nos amb la vida.

Ajudem a treure els claus d'aquells que se senten clavats en una vida sense feina, sense llar, o amb la soledat com llança clavada al seu cor. Netegem les ferides d'aquells que mai han sentit la calor d'una abraçada amiga.

Deixar-lo ia baixar, que està cansat de ser mirall del dolor i de la mort, de la tristesa i la desesperança.

Celebrem nous valors; omplim els nostres cors d'altres sons, no de silencis angoixants, sinó d'alegres cançons i explosions d'esperança!

Iris

BAIXAR-LO DE LA CREU

EL SACO

Recuerda todo lo que has vivido, has metido muchas cosas en un saco sin sentido, y a ese saco le has puesto el nombre "¿porque?". Olvídate del "porqué" y si quieres ponerle un nombre, ponle "¿para qué?; observa las cosas que te han pasado y que no has comprendido su significado, escúchalo ahora, tu cuerpo las mantiene vivas para que recibas el mensaje; descubre cómo todas y cada una de tus experiencias, tanto las que has etiquetado de buenas como de malas te estaban apoyando a otro nivel, a un nivel más sutil.
Una forma práctica de darle sentido a tu vida es ir descubriendo cómo una a una todas las cosas que te han ocurrido se relacionan inspiradas en un propósito más elevado, dándote cuenta de que tienen sentido, viendo como encajan perfectamente en un contexto más amplio, por ejemplo el contexto de que todo nos apoya es más amplio que la idea de que somos víctimas.

ERIC ROLF.- LA MEDICINA DEL ALMA

CUALIDADES

Antes de nacer elegimos una serie de cualidades que vamos a desarrollar en esta vida. Esas cualidades son distintas para cada persona. Hay personas que vienen a manifestar aspectos más materiales y otras que vienen a manifestar aspectos más espirituales con ausencia de todo lujo o bien material. Para el desarrollo de dichas cualidades elegimos aquellas circunstancias que las apoyen, es decir, elegimos la fecha de nacimiento, los padres, el lugar y el resto de ingredientes y escenarios donde se desarrollará nuestra vida.

A partir de ahí empieza la función. La vida es un arte y nosotros somos los artistas, los creadores, sin necesidad de sombras de culpabilidad. La vida no hay que ganarla, la vida es el premio. Todo lo que te trae la vida te está apoyando para desarrollar las cualidades que has elegido. Tus padres, el lugar de nacimiento y el resto de circunstancias de tu vida que te parece que te han sido impuestas, pueden dar una pista acerca de las cualidades que has elegido desarrollar en esta vida.

LA MEDICINA DEL ALMA. ERIC ROLF

EL BANC DEL TEMPS I EL BANC DEL UNIVERS

En el banc el temps, les persones hi van acumulan hores fetes de la seva voluntad, els seus talents, les seves capacitats, la seva formació, les seves pasions. I l'abundancia del banc del temps es infinita. Peró hem de saber demanar el que necesitem, el que ens agradaría, el que volem.

En el banc  del Univers, l'abundancia també es infinita.....peró també hem de saber el que volem per poder demanar-ho. No podem demanar amor, amb pensaments de critica; ni tolerancia, amb voluntad de separació; no podem demanar una feina nova, si no creiem en la nostra capacitat de trobar-la; ni felicitat, si ens revolquem en les ofenses del pasat.

El banc del temps no té limits a lo que hi vulguis aportar, ni tampoc a lo que puguis demanar.

En el Banc del Univers tampoc! Es ilitimitat.......i pots aportar tot el que desitgis! i pots demanar tot el que t'ajudi a ser feliç!

Iris

SILENCI

“Sepas lo que sepas, guarda silencio. A nadie enseñarás nada más de aquello que sabe.Y si amplía su saber tomándolo de ti sin estar preparado, será un saber superficial en él y sin fondo. La sabiduría no se regala, se trabaja en el roce con la vida y el sacrificio cotidiano. A aquellos que debas decirles algo, la misma vida los pondrá parejos a tu camino, y andando, los enseñarás a andar.”

EL BANC DEL TEMPS

 

En un moment en que els bacs i les caixes estan perdent credibilitat, efectiu, clients, moviments, emergeix amb força un altre tipus d'intercanvi bancari; però en aquest banc no es deixen diners, ni s'acumulen riquesses materials, sinó que s'intercanvia temps: EL BANC DEL TEMPS.

Un lloc on no importa qui ets ni el que facis; quin es el teu ofici o la teva llengua, o el color de la teva pell. On tots donem i rebem l'únic que s'ens dona a tot esser humà i en la mateixa mida, encara que després cadascú, el distribueix segons el necessita, sap o vol: el temps.

El teu temps val igual que el meu; siguis perruquer, lampista o banquer.

Tots tenim i podem aportar alguna cosa als altres, a la societat; sempre hi ha alguna cosa que ens agradi fer, o ensenyar, o compartir. En el banc del temps podem dipositar els nostres talents o somnis, empolsats dins el calaix de les nostres esperances, les nostres habilitats, els nostres hobbys; a canvi, ens podem emportar el "mestratge" dels somnis i talents del altres, juntament amb la seva bona voluntat.

També podem aprendre coses divertides, interessants, útils, en els tallers que els mateixos socis del "banc" ofereixen cada setmana.

Compartir, aprendre a donar i a rebre, intercanviar; no solament el temps, coneixements, l.lusions, sinó també amistat, confiança, empatia.

El Banc del Temps on jo tinc dipositades les meves "riquesses", de Sta... Eugènia i S. Narcís, es diu "Banc del Temps del Pont del Dimoni"; però no os deixeu enganyar: os ben asseguro que a dins s'hi remenen una bona colla d'angelets!

EL PODER D'ESCOLLIR

Gracies a la Vida.......perque m'has donat el poder d'escollir; no puc triar el dia, però si el moment; perquè sempre es "ara"; no puc triar com, però si veure l'oportunitat amagada en la cantonada; no puc triar la persona, però si L'acceptació de la Presencia de l'altre; no puc triar la circumstancia, però si com viure-la i aprofitar-la; no puc triar L'absència d'adversitats, però si l'esperança de que tot passa; no puc triar un camí sense pedres, però si la fortalesa per apartar-las; no puc evitar la pèrdua dels que estimo, però sí perdurar en la memòria el nostre amor; no puc evitar les llàgrimes del que sent la trist-essa, però si regalar-li el meu somriure; Gracies a que m'has donat aquest Poder d'escollir, es que la meva Vida es Plena i apassionant, i màgica! Gracies al poder d'escollir, he conquerit la meva llibertat!

Iris.

EL AMOR VERDADERO

“El amor verdadero es una manifestación de Dios mismo, de su inmensidad, de su omnipotencia. Para alcanzar este amor, esta fuerza, esta vibración que domina la materia, debéis esforzaros en no intercambiar más que partículas de luz con el ser al que amáis. Cuando dos personas sienten mutuamente un amor muy elevado, se aman por su alma, por su espíritu, les basta con una mirada para maravillarse, extasiarse.

Se dice en la Ciencia iniciática que, en un futuro lejano, cuando un hombre y una mujer quieran engendrar un niño, simplemente se abrazarán, se mirarán como si quisieran darse el cielo, y sus pensamientos estarán tan concentrados, su amor será tan intenso, que un espíritu vendrá poco tiempo después a encarnarse en ellos: su cuerpo estará formado de partículas puras y luminosas que le darán sus padres con sus solas emanaciones. Se trata evidentemente de un futuro muy lejano. Pero esta evolución entra en los proyectos de la Inteligencia cósmica"

Omraam Mikhäel Aïvanhov