EL BANC DEL TEMPS I EL BANC DEL UNIVERS

En el banc el temps, les persones hi van acumulan hores fetes de la seva voluntad, els seus talents, les seves capacitats, la seva formació, les seves pasions. I l'abundancia del banc del temps es infinita. Peró hem de saber demanar el que necesitem, el que ens agradaría, el que volem.

En el banc  del Univers, l'abundancia també es infinita.....peró també hem de saber el que volem per poder demanar-ho. No podem demanar amor, amb pensaments de critica; ni tolerancia, amb voluntad de separació; no podem demanar una feina nova, si no creiem en la nostra capacitat de trobar-la; ni felicitat, si ens revolquem en les ofenses del pasat.

El banc del temps no té limits a lo que hi vulguis aportar, ni tampoc a lo que puguis demanar.

En el Banc del Univers tampoc! Es ilitimitat.......i pots aportar tot el que desitgis! i pots demanar tot el que t'ajudi a ser feliç!

Iris

SILENCI

“Sepas lo que sepas, guarda silencio. A nadie enseñarás nada más de aquello que sabe.Y si amplía su saber tomándolo de ti sin estar preparado, será un saber superficial en él y sin fondo. La sabiduría no se regala, se trabaja en el roce con la vida y el sacrificio cotidiano. A aquellos que debas decirles algo, la misma vida los pondrá parejos a tu camino, y andando, los enseñarás a andar.”

EL BANC DEL TEMPS

 

En un moment en que els bacs i les caixes estan perdent credibilitat, efectiu, clients, moviments, emergeix amb força un altre tipus d'intercanvi bancari; però en aquest banc no es deixen diners, ni s'acumulen riquesses materials, sinó que s'intercanvia temps: EL BANC DEL TEMPS.

Un lloc on no importa qui ets ni el que facis; quin es el teu ofici o la teva llengua, o el color de la teva pell. On tots donem i rebem l'únic que s'ens dona a tot esser humà i en la mateixa mida, encara que després cadascú, el distribueix segons el necessita, sap o vol: el temps.

El teu temps val igual que el meu; siguis perruquer, lampista o banquer.

Tots tenim i podem aportar alguna cosa als altres, a la societat; sempre hi ha alguna cosa que ens agradi fer, o ensenyar, o compartir. En el banc del temps podem dipositar els nostres talents o somnis, empolsats dins el calaix de les nostres esperances, les nostres habilitats, els nostres hobbys; a canvi, ens podem emportar el "mestratge" dels somnis i talents del altres, juntament amb la seva bona voluntat.

També podem aprendre coses divertides, interessants, útils, en els tallers que els mateixos socis del "banc" ofereixen cada setmana.

Compartir, aprendre a donar i a rebre, intercanviar; no solament el temps, coneixements, l.lusions, sinó també amistat, confiança, empatia.

El Banc del Temps on jo tinc dipositades les meves "riquesses", de Sta... Eugènia i S. Narcís, es diu "Banc del Temps del Pont del Dimoni"; però no os deixeu enganyar: os ben asseguro que a dins s'hi remenen una bona colla d'angelets!

EL PODER D'ESCOLLIR

Gracies a la Vida.......perque m'has donat el poder d'escollir; no puc triar el dia, però si el moment; perquè sempre es "ara"; no puc triar com, però si veure l'oportunitat amagada en la cantonada; no puc triar la persona, però si L'acceptació de la Presencia de l'altre; no puc triar la circumstancia, però si com viure-la i aprofitar-la; no puc triar L'absència d'adversitats, però si l'esperança de que tot passa; no puc triar un camí sense pedres, però si la fortalesa per apartar-las; no puc evitar la pèrdua dels que estimo, però sí perdurar en la memòria el nostre amor; no puc evitar les llàgrimes del que sent la trist-essa, però si regalar-li el meu somriure; Gracies a que m'has donat aquest Poder d'escollir, es que la meva Vida es Plena i apassionant, i màgica! Gracies al poder d'escollir, he conquerit la meva llibertat!

Iris.

EL AMOR VERDADERO

“El amor verdadero es una manifestación de Dios mismo, de su inmensidad, de su omnipotencia. Para alcanzar este amor, esta fuerza, esta vibración que domina la materia, debéis esforzaros en no intercambiar más que partículas de luz con el ser al que amáis. Cuando dos personas sienten mutuamente un amor muy elevado, se aman por su alma, por su espíritu, les basta con una mirada para maravillarse, extasiarse.

Se dice en la Ciencia iniciática que, en un futuro lejano, cuando un hombre y una mujer quieran engendrar un niño, simplemente se abrazarán, se mirarán como si quisieran darse el cielo, y sus pensamientos estarán tan concentrados, su amor será tan intenso, que un espíritu vendrá poco tiempo después a encarnarse en ellos: su cuerpo estará formado de partículas puras y luminosas que le darán sus padres con sus solas emanaciones. Se trata evidentemente de un futuro muy lejano. Pero esta evolución entra en los proyectos de la Inteligencia cósmica"

Omraam Mikhäel Aïvanhov