EUTANÀSIA PER A DELINQÜENTS

DIARI DE GIRONA, 23/09/2014

Eutanàsia per a delinqüents
MARIA DOLORS SALA I LLEAL. vilablareix.

Vaig sentir amb estupor, l'altre dia al noticiari, que Bèlgica autoritzava l'eutanàsia a un home que és a presó per delictes d'agressió sexual.
Un home declarat malalt, i que com que ell està convençut que és "incurable", i que si sortís de la presó tornaria a reincidir, decideix demanar que "el matin".

Sí, sí, que el matin. Perquè no ens enganyen, no és desconnectar amb respecte, deixant que la naturalesa faci el seu procés, ni és acompanyar en la bona mort, ni és deixar de medicamentar absurdament quan el cos ha dit prou... no.

És dir-li a aquella persona que el seu cas no té solució, que sempre serà així, perquè és així, i punt. Perquè està malalt. I ja està. Etiqueta posada de per vida; sense esperan?ça. I més val que et treguis la vida, si no, ja hi som nosaltres per fer-ho.

Ostres! I si tants diners que invertim en armaments per enriquir, medicaments inútils per omplir les butxaques d'uns quants, ajudéssim aquesta persona amb tractaments respectuosos i controlats, amb medicina natural, amb terapeutes preparats, amb acompanyament i suport, amb empatia i paciència, i sobretot amb resiliència a entendre, sentir i experimentar que pot viure sense la por de perdre el control, i que és digne de mantenir la vida, i que la seva malaltia no és "incurable"?

És que ens hem tornat bojos tots plegats, que a les persones que pateixen una discapacitat, sigui quina sigui, els hem de matar, en lloc d'ajudar-los a conviure-hi de la millor manera?

En lloc de "evolució i modernitat" no estem tornant a l'edat mitjana?

Potser que ho meditem.