EL DIAGNOSTIC, UNA CONDEMNA?

EL DIAGNOSTIC, UNA CONDEMNA? Es ben sabut que tots quan anem al metge, busquem la resposta, la paraula màgica, que identifiqui els nostra malestar. Per moltes persones, saber quina malaltia tenen, suposa una alliberació; ara, que ja sabem com es "diu" el que ens "passa", ja podem posar-li remei. I tots sabem quantes vegades els diagnòstics son erronis. Però per el el veritable problema no es l'error en la diagnosis, que ho es, naturalment; el pitjor de tot es que ens posen damunt una etiqueta: ara ja soc diabètic, o ara ja tinc un càncer". Tots sabem també el que es L'efecte "placebo", i per això no m'estendré en la seva explicació; i de la mateixa forma funciona el creure que soms o portem una malaltia determinada. Una cosa es tenir diabetis (que pot ser temporal o ocasional), o ser un diabètic. Quan ens creiem, afirmem i constantment expliquem que som diabètics, aquesta es "ordre" que li donem a les cèl·lules del nostre servei, les quals immediatament es pos-san en mara per "materialitzar" allò que les nostres afirmacions i creences li han donat. No estic parlant del "poder de la ment" ni de "miracles" quan parlo de remissions espontànies d'una malaltia, o la desaparició d'un tumor. Parlo de treure's de sobra, deslligar-se d'una etiqueta que ens classifica i condemna a allò que representa.