CARTA AL REI

Carta al Rei
maria dolors sala lleal. vilablareix.
Estimat Rei!
Suposo que era així com començaven les cartes que t´enviaven els nens en aquell famós concurs d´Escriu una carta al rei. Nens plens d´innocència i bons sentiments que mai s´haurien imaginat que un dia sortiries en una fotografia amb una escopeta a la mà, i un elefant mort als peus.
Nens que encara creien que els reis porten corones perquè son màgics i fan moltes coses per fer feliços els seus súbdits. Nens que es pensen que els elefants són uns animals grossos, preciosos, graciosos amb la seva llarga trompa, que viuen sense perill a les selves llunyanes i encara salvatges.
I ara resulta que mentre molts dels teus súbdits no poden pagar la hipoteca de la casa de la seva família, o donar de sopar amb dignitat els seus fills cada dia, tu, el rei del teu país, te´n vas de vacances a gaudir cometent un acte que molts imaginàvem prohibit i penalitzat, per insensible i horrorós: la cacera i mort d´uns animals amenaçats des de fa anys pels caçadors furtius, a la recerca del seu lucre personal o el seu plaer desnaturalitzat.
No sé si et quedava gaire credibilitat amb tot el que hem vist de la teva família últimament. Però aquesta vegada no solament t´has trencat el maluc, de la qual cosa desitjo que et recuperis ràpidament, sinó que penso que t´ha caigut als peus, davant els nens i molts de nosaltres, la corona a terra.

BAIXAR-LO DE LA CREU

Baixar-lo de la creu, que ja no és temps de penitències sinó de perdons,

és temps de tambors, però de sons que reclamen un món nou, on l'esperança sigui la bandera, i els homes sense caputxa, a cara descoberta, expressin la seva voluntat de fer millor les coses.

Ja hi ha prou d'un patiment que dura dos mil anys i rememora el dolor cada setmana santa, quan el missatge d'Aquell Home que encara teniu clavat a la creu, va ser de llibertat, d'amor i d'esperança.

Baixar-lo de la creu de l'eterna foscor, perquè és temps d'alegria, d'agraïment, de començar a fer les coses d'una altra manera, de compartir, de millorar, de relacionar-nos amb la vida.

Ajudem a treure els claus d'aquells que se senten clavats en una vida sense feina, sense llar, o amb la soledat com llança clavada al seu cor. Netegem les ferides d'aquells que mai han sentit la calor d'una abraçada amiga.

Deixar-lo ia baixar, que està cansat de ser mirall del dolor i de la mort, de la tristesa i la desesperança.

Celebrem nous valors; omplim els nostres cors d'altres sons, no de silencis angoixants, sinó d'alegres cançons i explosions d'esperança!

Iris

BAIXAR-LO DE LA CREU

EL SACO

Recuerda todo lo que has vivido, has metido muchas cosas en un saco sin sentido, y a ese saco le has puesto el nombre "¿porque?". Olvídate del "porqué" y si quieres ponerle un nombre, ponle "¿para qué?; observa las cosas que te han pasado y que no has comprendido su significado, escúchalo ahora, tu cuerpo las mantiene vivas para que recibas el mensaje; descubre cómo todas y cada una de tus experiencias, tanto las que has etiquetado de buenas como de malas te estaban apoyando a otro nivel, a un nivel más sutil.
Una forma práctica de darle sentido a tu vida es ir descubriendo cómo una a una todas las cosas que te han ocurrido se relacionan inspiradas en un propósito más elevado, dándote cuenta de que tienen sentido, viendo como encajan perfectamente en un contexto más amplio, por ejemplo el contexto de que todo nos apoya es más amplio que la idea de que somos víctimas.

ERIC ROLF.- LA MEDICINA DEL ALMA

CUALIDADES

Antes de nacer elegimos una serie de cualidades que vamos a desarrollar en esta vida. Esas cualidades son distintas para cada persona. Hay personas que vienen a manifestar aspectos más materiales y otras que vienen a manifestar aspectos más espirituales con ausencia de todo lujo o bien material. Para el desarrollo de dichas cualidades elegimos aquellas circunstancias que las apoyen, es decir, elegimos la fecha de nacimiento, los padres, el lugar y el resto de ingredientes y escenarios donde se desarrollará nuestra vida.

A partir de ahí empieza la función. La vida es un arte y nosotros somos los artistas, los creadores, sin necesidad de sombras de culpabilidad. La vida no hay que ganarla, la vida es el premio. Todo lo que te trae la vida te está apoyando para desarrollar las cualidades que has elegido. Tus padres, el lugar de nacimiento y el resto de circunstancias de tu vida que te parece que te han sido impuestas, pueden dar una pista acerca de las cualidades que has elegido desarrollar en esta vida.

LA MEDICINA DEL ALMA. ERIC ROLF