Bon viatge, oncle Climent.
Has començat un viatge que algun dia tots farem; la mort forma part de la Vida,
es mes, es consecuencia d'aquesta. Llastima que moltes vegades no en siguem conscients.
Te he conegut tard; potser massa per poder gaudir de llargues converses amb tu, o per discutir
punts de vista i opinions diferents; potser per boniques passejades o dinars de sobretaula que mai
se acabant; potser per festes i banquets, excursions o grans trobades.
Peró no massa per veure en els teus ulls malalts, la bellesa de la teva ànima.
He descobert, que casi sense paraules les persones som capaces de dir-nos tantes coses, de compartir
tans sentiments, tantes pors i tantes esperances!
Ens hem entès en el silenci, en l'espera, en l’incertesa i en el dolor. Peró també hem entès, penso que
tots dos, que l'amor no coneix temps de sembra ni de reg; l'amor només "es".
Gracies estimat oncle Climent, de part de tots, per la teva presencia, que ha posat a la nostre vida, un altre
matis de color, i recorda........que me deus un ball.
Fin després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada