ARRIBEN LES FLORS

Troncs, fulles, parres, flors, colors e il.lusió. Anem passejant per Girona. Volem reparar l'itinerari que farem dimarts amb l'associació del banc del temps per anar a veure l'exposició de flors.

Mentre llueix el sol, tot de persones, treballadors del ajuntament, membres d'escoles florals, voluntaris donant un cop de mà, atrafegats i suats, amb les primeres calors de la primavera que ja treu el nas.

I per terra, als racons, a l'escales, a les mans, impacients com si, entusiasmades, estiguessin esperant sortir a escena, en l'estrena mes important de la seva vida, les flors!

De totes mides i colors; orquídies, roses, plomes i clavells; però totes belles. Com belles les explicacions que ens donen les noies de una escola floral que comparteixen escenari, flors e il.lusiò amb un grup de noies de  Lituània. Com belles les esperances que han dipositat un grup de joves a la plaça dels Lledoners, en que cada migdia, al ritme de les campanades de la catedral, construiran una gegantesca flor humana, simbolitzant que cada membre de la societat tenim el nostre lloc, que hem de trobar, perquè ens pertany per dret.

Materials naturals, representació de la pròpia natura; demostrant que no cal molts diners per fer d'una preciosa ciutat, durant uns quants dies, una explosió de colors unificats, de creativitat en la seva màxima expressió, de voluntat d'ajudar i de  compartir colza amb colza per plantar, regar i cuidar uns ideals, que, com les flors, creixen sense presa, però sense atur, per acabar sent una realitat de diversitat, harmonia i entesa.

No os ho perdeu! Iris.

EL PODER DE L'AUTENTICITAT

El regal més important qe ens podem fer és el compromís de viure una vida auténtica. Ser fidel a un mateix, tanmateix, no és una tasca fàcil. Cal que ens despellaguem de les seducciones de la societat i viure la vida segons les nostres pròpies conviccions, regint-nos pels nostres propis valors i en consonància amb els nostres somnir originals. Hem de desvetllar els nostres jos ocults; explorar les esperances, els desitjos, les fortaleses i les febleses profundament arrelades i invisibles que ens fan ser qui som. Hem de compendre on hem estat i saber on anem. Cada decisió que prenem, cada passa que fem, ha d'estar imbuïda del nostre compromís per viure una vida veritable, honesta i autèntica per a nosaltres i només per a nosaltres. I mentre avancem, estarem segur que experimentem una fortuna que va molt més enllà de la nostra expectativa més agosarada.

ROBIN SHARMA.- LES CARTES SECRETES DEL MONJO.......

CREACIÓ

Estava mig endormiscada; havia tingut feia unes hores una conversa amb els meus pares, sobre la vellesa, la mort, etc. Me havia fet pensar. Vaig imaginar-me que si algun dia el meu amor hagués de marxar abans que jo, li diria: "Ves amor meu; jo vindre molt aviat. Menters tant jo arribo, ves buscant una casa per nosaltres. Una casa bonica; ja saps com m'agraden: a prop d'un llac, o unes cascades; a la vora del mar, però entre muntanyes. En fi, la que tu vulguis, que a mi ja m'agradarà la que tu triïs. Imaginava que ell me miraria escèptic i somriuria tot pensant que altre vegada estava somiant truites. Peró jo sé que "allà"es aixis de fàcil. El temps i l'espai ja no tenen raó de ser. I tot el que desitgem es manifesta al moment. I això es d'aquesta manera perquè no hi matèria; L'energia es summament subtil, i viatja molt rapit. Per tant tot el que es crea amb el pensament/cor es manifesta ràpidament. Pensava: seria fantàstic que aquí també fos d'aquesta manera! Peró aquí no pot ser així de ràpid, perquè la matèria densa ho fa tot molt mes lent. L'energia viatja molt mes lenta, i per això tot tarda molt mes a manifestar-se; i en aquest empas d'espera mentre es produeix la creació i es manifesta, es on moltes vegades es perd; perquè en el transcurs d'aquest temps perdem la paciència, la fe en que està en camí, l'esperança, i deixem de creure; i a les hores la creació es va diluint per arribar a no manifestar-se, o fer-ho d'una forma molt menys clara, tant, que de vegades, ni ens adonem de que ja tenim el que fa temps havíem desitjat. I llavors he entès una cosa molt important: "DE AIXÒ ES TRACTA BAIXAR EL CEL A LA TERRA" Tal com es al altre costat es aquí, però molt mes ràpid! Si entenem això, deixarem que la creació faci el seu procés, sense interferir, i esperarem, perquè sabrem que arribarà en el moment perfecta i precís! "TAL COM ES A DALT ES ABAIX!", només tarda una mica mes! IRIS

CARTA AL REI

Carta al Rei
maria dolors sala lleal. vilablareix.
Estimat Rei!
Suposo que era així com començaven les cartes que t´enviaven els nens en aquell famós concurs d´Escriu una carta al rei. Nens plens d´innocència i bons sentiments que mai s´haurien imaginat que un dia sortiries en una fotografia amb una escopeta a la mà, i un elefant mort als peus.
Nens que encara creien que els reis porten corones perquè son màgics i fan moltes coses per fer feliços els seus súbdits. Nens que es pensen que els elefants són uns animals grossos, preciosos, graciosos amb la seva llarga trompa, que viuen sense perill a les selves llunyanes i encara salvatges.
I ara resulta que mentre molts dels teus súbdits no poden pagar la hipoteca de la casa de la seva família, o donar de sopar amb dignitat els seus fills cada dia, tu, el rei del teu país, te´n vas de vacances a gaudir cometent un acte que molts imaginàvem prohibit i penalitzat, per insensible i horrorós: la cacera i mort d´uns animals amenaçats des de fa anys pels caçadors furtius, a la recerca del seu lucre personal o el seu plaer desnaturalitzat.
No sé si et quedava gaire credibilitat amb tot el que hem vist de la teva família últimament. Però aquesta vegada no solament t´has trencat el maluc, de la qual cosa desitjo que et recuperis ràpidament, sinó que penso que t´ha caigut als peus, davant els nens i molts de nosaltres, la corona a terra.

BAIXAR-LO DE LA CREU

Baixar-lo de la creu, que ja no és temps de penitències sinó de perdons,

és temps de tambors, però de sons que reclamen un món nou, on l'esperança sigui la bandera, i els homes sense caputxa, a cara descoberta, expressin la seva voluntat de fer millor les coses.

Ja hi ha prou d'un patiment que dura dos mil anys i rememora el dolor cada setmana santa, quan el missatge d'Aquell Home que encara teniu clavat a la creu, va ser de llibertat, d'amor i d'esperança.

Baixar-lo de la creu de l'eterna foscor, perquè és temps d'alegria, d'agraïment, de començar a fer les coses d'una altra manera, de compartir, de millorar, de relacionar-nos amb la vida.

Ajudem a treure els claus d'aquells que se senten clavats en una vida sense feina, sense llar, o amb la soledat com llança clavada al seu cor. Netegem les ferides d'aquells que mai han sentit la calor d'una abraçada amiga.

Deixar-lo ia baixar, que està cansat de ser mirall del dolor i de la mort, de la tristesa i la desesperança.

Celebrem nous valors; omplim els nostres cors d'altres sons, no de silencis angoixants, sinó d'alegres cançons i explosions d'esperança!

Iris

BAIXAR-LO DE LA CREU

EL SACO

Recuerda todo lo que has vivido, has metido muchas cosas en un saco sin sentido, y a ese saco le has puesto el nombre "¿porque?". Olvídate del "porqué" y si quieres ponerle un nombre, ponle "¿para qué?; observa las cosas que te han pasado y que no has comprendido su significado, escúchalo ahora, tu cuerpo las mantiene vivas para que recibas el mensaje; descubre cómo todas y cada una de tus experiencias, tanto las que has etiquetado de buenas como de malas te estaban apoyando a otro nivel, a un nivel más sutil.
Una forma práctica de darle sentido a tu vida es ir descubriendo cómo una a una todas las cosas que te han ocurrido se relacionan inspiradas en un propósito más elevado, dándote cuenta de que tienen sentido, viendo como encajan perfectamente en un contexto más amplio, por ejemplo el contexto de que todo nos apoya es más amplio que la idea de que somos víctimas.

ERIC ROLF.- LA MEDICINA DEL ALMA

CUALIDADES

Antes de nacer elegimos una serie de cualidades que vamos a desarrollar en esta vida. Esas cualidades son distintas para cada persona. Hay personas que vienen a manifestar aspectos más materiales y otras que vienen a manifestar aspectos más espirituales con ausencia de todo lujo o bien material. Para el desarrollo de dichas cualidades elegimos aquellas circunstancias que las apoyen, es decir, elegimos la fecha de nacimiento, los padres, el lugar y el resto de ingredientes y escenarios donde se desarrollará nuestra vida.

A partir de ahí empieza la función. La vida es un arte y nosotros somos los artistas, los creadores, sin necesidad de sombras de culpabilidad. La vida no hay que ganarla, la vida es el premio. Todo lo que te trae la vida te está apoyando para desarrollar las cualidades que has elegido. Tus padres, el lugar de nacimiento y el resto de circunstancias de tu vida que te parece que te han sido impuestas, pueden dar una pista acerca de las cualidades que has elegido desarrollar en esta vida.

LA MEDICINA DEL ALMA. ERIC ROLF

EL BANC DEL TEMPS I EL BANC DEL UNIVERS

En el banc el temps, les persones hi van acumulan hores fetes de la seva voluntad, els seus talents, les seves capacitats, la seva formació, les seves pasions. I l'abundancia del banc del temps es infinita. Peró hem de saber demanar el que necesitem, el que ens agradaría, el que volem.

En el banc  del Univers, l'abundancia també es infinita.....peró també hem de saber el que volem per poder demanar-ho. No podem demanar amor, amb pensaments de critica; ni tolerancia, amb voluntad de separació; no podem demanar una feina nova, si no creiem en la nostra capacitat de trobar-la; ni felicitat, si ens revolquem en les ofenses del pasat.

El banc del temps no té limits a lo que hi vulguis aportar, ni tampoc a lo que puguis demanar.

En el Banc del Univers tampoc! Es ilitimitat.......i pots aportar tot el que desitgis! i pots demanar tot el que t'ajudi a ser feliç!

Iris

SILENCI

“Sepas lo que sepas, guarda silencio. A nadie enseñarás nada más de aquello que sabe.Y si amplía su saber tomándolo de ti sin estar preparado, será un saber superficial en él y sin fondo. La sabiduría no se regala, se trabaja en el roce con la vida y el sacrificio cotidiano. A aquellos que debas decirles algo, la misma vida los pondrá parejos a tu camino, y andando, los enseñarás a andar.”