La malaltia materialitzada en el cos és una de les formes en que el nostre Ser Intern es comunica amb nosaltres; és la resposta de la matèria a un estat mental inharmònic. Cada part del nostre cos correspon a una funció mental o anímica; el cervell és la intel·ligència, el cor és l'amor, les cames representen la nostra força i potencia, l'aparell digestiu és l'assimilació, etc. Avui en dia existeixen molts i molt bons estudis sobre el missatge simbòlic que amagen les malalties, estudis que ens fan, per fi, tractar la malaltia com una amiga que ens procura un aprenentatge conscient, i no com una enemiga amb la que començar una guerra. Resulta de gran ajuda per interpretar una dolencia, investigar com va començar, que estàvem pensant en aquell moment, a que ens obliga la malaltia (a parar, reflexionar, caminar?), que comencem a fer o a pensar a partir de patir-la, quin tipus de sentiments desperta en nosaltres, que d'una altra forma no haguéssim sentit? Davant d'una malaltia greu, moltes persones confessen haver començat a viure plenament! Allò que ens veiem obligats a aprendre, és que hem de reconèixer i mantenir una vegada estem sanats.
Els malalts de ronyó tenen problemes per filtrar les emocions, els de coll, els costa dir el que pensen, dolors als colzes per els que no volen donar el seu braç a torçar, problemes als genolls per els que els costa ser humilds i això dificulta la seva evolució, en els peus per els que els costa caminar per la vida i els resulta doloròs; en les mans per complexe de culpa o creativitat bloquejada; en el fetge per els afectats de "victimitis" en permanent insatisfacció o ira que causa pèrdua de poder personal, de pell per els que se senten invadits i agredits, o respiratoris per els que se resisteixen a acceptar la vida i viure-la amb plenitud.
En ocasions, la malaltia és l'últim recurs que ens queda per aprendre una determinada lliçó. La qüestió és: Fa falta patir per aprendre? Podríem aprendre a través del joc, de goig, de l'exercici, de l'assaig? Podríem canviar el concepte de la vida com "UNA VALL DE LLÁGRIMES", per el de la "TERRA PROMESA"? Si, mitjançant un exercici conscient de transformació que no obligi al Jo Superior a utilitzar métodes més dolorosos.
Si somies amb la malaltia o la pateixes amb massa freqüència, a més del seu caràcter simbòlic, revisa si tens una mala opinió del teu cos, de la teva materia. Revisa si creus que el teu cos és inferior, si és dolent, o ignorant perquè emmalalteix; si penses que no hi ha un altre remei que es posi malalt, és a dir, revisa tots els teus pensaments limitants i negatius sobre el teu cos i canvia'ls. El teu cos pot ser una máquina meravellosa i perfecta; només cal que rebi de tu, ajuda, pensaments positius i d'amor.
Moltes vegades passa que el treball espiritual desvela una creença antiga i heretada dels nostres avantpassats de que és més important l'esperit que la matèria, i això acaba provocant dolors en el cos. No és cert.
LA CLAU ESTÁ EN ELS SOMNIS. Beatriz del Castillo.
