Avui he tingut una visió. Una gran ciutat, en el mes d'agost. Feia molta calor. Una plaça molt i molt gran, immensa, hi havia molta, molta gent. El Papa de Roma, cap de L'Església catòlica, estava fent una cerimònia, una missa davant de milers de persones; de milers de joves que cantaven, resave, i seguien la cerimònia atentament, embadalits, participatius.
Hi ha hagut un gran rebombori aquests dies previs a la visita del Sant Pare, a Madrid, i a la resta del país. S'han hagut de adequar moltes instal·lacions perquè tots els peregrins poguessin fe nit abans d'arribar a la capital. S'han hagut de gastar molts diners per que tot surti rodó, i el sant Pare, el dijous pugui reunir a un mil.lió i mig de persones sota uns lemes de espiritualitat, amor, pau,ect.
Peró la meva visió era mes gran, molt mes gran. Darrera de tots aquests milers de persones, i tot al voltant d'ells, un altre multitud, també immensa, seguia el esdeveniment en rigorós silenci, en gran respecta, en total consideració. A les seves mans, grans pancartes que onejant al vent, plens de fotografies, de dibuixos, de rostres. Era L'expressió de la pobresa, de la misèria, de la fam, dels nens sense esperança i desnodrits.
L'imatge dels que s'han quedat sense res, dels que mai han tingut res, dels que no saben el que es menjar ni un cop al dia. L'imatge que ja no hauria d'existir sobre aquest planeta. L'imatge dels que no entendrien mai el que fan un mil.lio i mig de persones adorant un Deu que els té oblidats. Com el Sant Pare, de oblidats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada