dimarts, 15 de maig del 2012


ARRIBEN LES FLORS

Troncs, fulles, parres, flors, colors e il.lusió. Anem passejant per Girona. Volem reparar l'itinerari que farem dimarts amb l'associació del banc del temps per anar a veure l'exposició de flors.
Mentre llueix el sol, tot de persones, treballadors del ajuntament, membres d'escoles florals, voluntaris donant un cop de mà, atrafegats i suats, amb les primeres calors de la primavera que ja treu el nas.
I per terra, als racons, a l'escales, a les mans, impacients com si, entusiasmades, estiguessin esperant sortir a escena, en l'estrena mes important de la seva vida, les flors!
De totes mides i colors; orquídies, roses, plomes i clavells; però totes belles. Com belles les explicacions que ens donen les noies de una escola floral que comparteixen escenari, flors e il.lusiò amb un grup de noies de  Lituània. Com belles les esperances que han dipositat un grup de joves a la plaça dels Lledoners, en que cada migdia, al ritme de les campanades de la catedral, construiran una gegantesca flor humana, simbolitzant que cada membre de la societat tenim el nostre lloc, que hem de trobar, perquè ens pertany per dret.
Materials naturals, representació de la pròpia natura; demostrant que no cal molts diners per fer d'una preciosa ciutat, durant uns quants dies, una explosió de colors unificats, de creativitat en la seva màxima expressió, de voluntat d'ajudar i de  compartir colza amb colza per plantar, regar i cuidar uns ideals, que, com les flors, creixen sense presa, però sense atur, per acabar sent una realitat de diversitat, harmonia i entesa.
No os ho perdeu! Iris.

dimarts, 8 de maig del 2012

EL PODER DE L'AUTENTICITAT

El regal més important qe ens podem fer és el compromís de viure una vida auténtica. Ser fidel a un mateix, tanmateix, no és una tasca fàcil. Cal que ens despellaguem de les seducciones de la societat i viure la vida segons les nostres pròpies conviccions, regint-nos pels nostres propis valors i en consonància amb els nostres somnir originals. Hem de desvetllar els nostres jos ocults; explorar les esperances, els desitjos, les fortaleses i les febleses profundament arrelades i invisibles que ens fan ser qui som. Hem de compendre on hem estat i saber on anem. Cada decisió que prenem, cada passa que fem, ha d'estar imbuïda del nostre compromís per viure una vida veritable, honesta i autèntica per a nosaltres i només per a nosaltres. I mentre avancem, estarem segur que experimentem una fortuna que va molt més enllà de la nostra expectativa més agosarada.
ROBIN SHARMA.- LES CARTES SECRETES DEL MONJO.......

dimarts, 1 de maig del 2012

CREACIÓ

Estava mig endormiscada; havia tingut feia unes hores una conversa amb els meus pares, sobre la vellesa, la mort, etc. Me havia fet pensar. Vaig imaginar-me que si algun dia el meu amor hagués de marxar abans que jo, li diria: "Ves amor meu; jo vindre molt aviat. Menters tant jo arribo, ves buscant una casa per nosaltres. Una casa bonica; ja saps com m'agraden: a prop d'un llac, o unes cascades; a la vora del mar, però entre muntanyes. En fi, la que tu vulguis, que a mi ja m'agradarà la que tu triïs. Imaginava que ell me miraria escèptic i somriuria tot pensant que altre vegada estava somiant truites. Peró jo sé que "allà"es aixis de fàcil. El temps i l'espai ja no tenen raó de ser. I tot el que desitgem es manifesta al moment. I això es d'aquesta manera perquè no hi matèria; L'energia es summament subtil, i viatja molt rapit. Per tant tot el que es crea amb el pensament/cor es manifesta ràpidament. Pensava: seria fantàstic que aquí també fos d'aquesta manera! Peró aquí no pot ser així de ràpid, perquè la matèria densa ho fa tot molt mes lent. L'energia viatja molt mes lenta, i per això tot tarda molt mes a manifestar-se; i en aquest empas d'espera mentre es produeix la creació i es manifesta, es on moltes vegades es perd; perquè en el transcurs d'aquest temps perdem la paciència, la fe en que està en camí, l'esperança, i deixem de creure; i a les hores la creació es va diluint per arribar a no manifestar-se, o fer-ho d'una forma molt menys clara, tant, que de vegades, ni ens adonem de que ja tenim el que fa temps havíem desitjat. I llavors he entès una cosa molt important: "DE AIXÒ ES TRACTA BAIXAR EL CEL A LA TERRA" Tal com es al altre costat es aquí, però molt mes ràpid! Si entenem això, deixarem que la creació faci el seu procés, sense interferir, i esperarem, perquè sabrem que arribarà en el moment perfecta i precís! "TAL COM ES A DALT ES ABAIX!", només tarda una mica mes! IRIS